Coneix la història del jardiner Enric Omella amb el Jardí Botànic Marimurtra

Enric Omella, mestre jardiner, ens explica la seva experiència en l’estada al Jardí Botànic Marimurtra l’any 1975.

Va començar en el món de la jardineria per un professor que va tenir de biologia i geologia, en el batxillerat d’aquella època. La manera d’impartir les classes li va despertar una motivació per estudiar. Fins a tal punt, amb setze anys, d’anar a la biblioteca de la Universitat de Barcelona per seguir investigant i aprenent de la botànica.

En aquesta conversa amb en Jordi Fàbregas, cap de jardí de Marimurtra, comenta les diferències i tasques que encara segueixen vigents avui dia per a l’organització del jardí. Destaca la manera d’ordenar i delimitar les plantes per zones que s’hi poden trobar, a partir de fitxes que s’ordenen alfabèticament o per característiques comunes.

També explica la seva experiència o col·laboració entre jardins on va poder estar com a jardiner, com: el de Miramar, el de Cap Roig o el de Pinya de Rosa.

Enric Omella ens ha facilitat el seu arxiu de reculls de premsa de l’època sobre el Jardí Botànic Marimurtra o fets relacionats amb el Jardí, així com les diapositives de les fotografies que feia del lloc i de diferents gèneres de plantes que va estudiar.

El Jardí Botànic Marimurtra, el protagonista d’un episodi de la segona temporada de Healing gardens, una sèrie documental canadenca sobre jardins de tot el món

Healing Gardens és una sèrie documental de Vision TV, (Zoomer Television) una cadena canadenca, que explora les capacitats transformadores dels jardins. El cinquè episodi d’aquesta temporada es va gravar durant la primavera d’aquest any al Jardí Botànic Marimurtra.

En l’episodi, Charlie Dobbin, la conductora del programa, entrevista a diferents persones que interactuen amb Marimurtra per conèixer la seva relació amb el Jardí i com els enamora.

En primer lloc, parla amb l’expert ornitòleg i consultor mediambiental Pere Alzina, qui explica la seva tasca d’inventari i estudi dels ocells que sobrevolen Marimurtra.

També s’entrevista al director general de la Fundació Privada Carl Faust, Josep Borrell. El fundador del Jardí, Carl Faust, va crear la Fundació per assegurar la continuïtat de la seva obra i, en el documental, Borrell explica com és la gestió del botànic en aquest indret tan privilegiat i alguns dels principals projectes del Jardí, projectes que promouen la divulgació, la conservació i la recerca de la botànica.

Anna Sans, cap del Departament de Divulgació de la Fundació Carl Faust, explica com es concep el Jardí com un ecosistema en el qual no només interactuen les espècies vegetals, sinó que hi ha una gran xarxa de relacions entre insectes, aus, mamífers, plantes, etc.; i com és d’important cuidar totes aquestes relacions.

El mestre jardiner del botànic, Jordi Fàbregas, parla sobre la distribució del Jardí i com conceben la seva tasca de manteniment per a les més 4.000 espècies d’arreu del món que conviuen a Marimurtra.

Finalment, es pot gaudir d’uns breus clips amb contingut extra al web del documental entre els quals hi ha l’entrevista a Christopher Witty, un dels membres del patronat de la Fundació Carl Faust, qui té una gran passió per la natura i, afirma, que “sovint entén millor a les plantes que als humans”.

El documental es pot consultar aquí: https://healinggardens.tv/season2

La Fundació Privada Carl Faust va ser creada el 1951 per Carl Faust. Entre els seus objectius fundacionals hi figuren “…la protecció i el foment dels estudis de biologia mediterrània, especialment en botànica, […] cercant la cooperació i les relacions internacionals en benefici, tot plegat, de la recerca i de la divulgació científiques…”.

El Jardí Botànic Marimurtra té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Nacional i el 2009 la Fundació Carl Privada Carl Faust va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Marimurtra dóna la benvinguda a la Mia i la Louisa, voluntàries pel programa europeu ESC

L’1 d’octubre de 2023, la Mia i la Louisa van arribar a Blanes per incorporar-se a l’equip de Marimurtra. Són les dues voluntàries alemanyes que formen part del projecte “Volunteers for a Green Future”, coordinat juntament amb l’organització alemanya Naturkultur, e.V. i emmarcat al programa europeu “European Solidarity Corps”.

La Fundació Privada Carl Faust, entitat d’acollida d’aquest projecte, propietària i gestora del Jardí Botànic Marimurtra acull des de l’octubre i fins el mes de juny, dues voluntàries pertanyents al European Solidarity Corps. Aquest programa europeu té l’objectiu d’oferir als joves l’oportunitat de participar en projectes de voluntariat que beneficien la comunitat que els acull, així com proporcionar-los un aprenentatge no formal d’alt nivell. Concretament, aquest projecte té una durada de nou mesos i rep més de 90 sol·licituds cada any.

Durant la seva estada, les voluntàries participen en activitats del Jardí Botànic relacionades amb la conservació sostenible, l’educació i la divulgació científica i la recerca aplicada que es duu a terme a Marimurtra. A més, gràcies a la col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística (CNL), les voluntàries participaran en un curs de català de nivell bàsic per facilitar la seva integració a casa nostra.

Aquesta és la cinquena vegada que Marimurtra participa en el programa ESC acollint voluntaris, des que va rebre el segell de qualitat europeu al 2019 donant així continuïtat a la presència de voluntaris internacionals a les seves instal·lacions en un programa vinculat a la Unió Europea que ja podem considerar consolidat.

voluntaries marimurtra esc
Louisa (a l’esquerra) i Mia (a la dreta) a la pèrgola del Jardí Botànic Marimurtra

 

50è aniversari del Manifest ‘El català, llengua d’expressió científica’

El 20 d’agost va tenir lloc a Prada de Conflent l’acte commemoratiu del 50è aniversari del Manifest ‘El català, llengua d’expressió científica’ en la qual va participar Josep Maria Camarasa, membre del patronat de la Fundació Carl Faust, gestora del Jardí Botànic Marimurtra.

Josep Maria Camarasa és un dels quatre ponents supervivents dels onze que van presentar el manifest 50 anys enrere.

El 1973 es va presentar el manifest sobre l’ús del català a la comunicació científica elaborat per 11 ponents de diferents edats i especialitats que representaven les diferents generacions de científics catalans actives a l’època. 

Tot i que el manifest es va presentar als inicis de la dècada dels 70, es contextualitza en l’època del ‘seixantisme’, que com bé transcriu Camarasa “Va ser un moviment plural i de molta vitalitat, que es va manifestar com l’expressió d’una voluntat col·lectiva molt aferrissada en què convergien dos objectius: el rebuig del franquisme i l’afirmació de la cultura (i la llengua) com a forma definidora de la identitat catalana”. 

La presentació d’aquest Manifest, va ser una manifestació tardana de tots els moviments i accions que es van gestar durant el ‘seixantisme’: represa de les filials de ciències de l’IEC, engegada de la Gran Enciclopèdia Catalana amb considerable atenció als temes científics, incorporació a la UB i a la naixent UAB de científics tan valuosos com l’Enric Casassas, en Ramon Margalef o l’Antoni Prevosti, primeres participacions en expedicions antàrtiques de científics catalans com l’Antoni Ballester o la Josefina Castellví, vocabularis científics com el Diccionari d’electrònica de Lluis Marquet (1971) o el Vocabulari de Medicina (1974) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, entre d’altres fites.

El 25 d’agost del 1973, Oriol Casassas i Ramon Folch van presentar al gimnàs del Liceu Renouvier de Prada, davant de 300 persones, el document inicial que havien redactat, que es va aprovar, amb alguna esmena  en les setmanes següents va ser signat per nombrosos científics dels Països Catalans i va ser presentat a l’Institut d’Estudis Catalans. 

El manifest reivindica l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits però específicament en la comunitat científica i estableix diferents criteris per a les publicacions científiques amb arguments molt sòlids que tenen en compte la trajectòria i ús de la llengua.

Un document que ha esdevingut de suma transcendència per a la consolidació i regularització de la llengua catalana en tots els seus àmbits, però sobretot en el terreny de la ciència.

Es pot consultar l’acte commemoratiu enregistrat en aquest enllaç.

50è aniversari del Manifest El català, llengua d'expressió científica

Amira Benali | Pràctiques de Biotecnologia a Marimurtra

La Fundació Carl Faust acull cada any al Jardí Botànic Marimurtra diferents estudiants de pràctiques que realitzen la part d’aprenentatge pràctic dels seus estudis.

En aquest cas, l’Amira Benali, estudiant del Grau en Biotecnologia de la Universitat de Girona, ens explica en què han consistit les seves pràctiques al Jardí.

Bàsicament, ha estat treballant amb els extractes vegetals. Al Jardí Botànic Marimurtra no s’usa cap producte químic per a realitzar tractaments des de fa 6 anys. En comptes d’això, es fan servir extractes vegetals. Com diu l’Amira ‘… curar plantes a partir de plantes’.

Durant la seva estada, l’Amira ha pogut observar a curt termini els efectes i canvis en les espècies hortícoles sobre les quals s’han aplicat els tractaments, per poder així veure en quins casos la seva aplicació beneficiava a la planta. A més, les espècies amb les quals el Jardí Botànic Marimurtra fa els extractes, ortiga, cua de cavall, borraxa i consolda, es cultiven en el mateix jardí.

Productes sostenibles i de proximitat a Marimurtra

A la botiga del Jardí Botànic Marimurtra hi trobareu una gran varietat de productes, des de la part de la botiga solidària amb productes d’Intermon Oxfam, fins a la venda de plantes de la pròpia col·lecció de Marimurtra que són un detall magnífic com a record de la visita al Jardí, i productes de quilòmetre zero.

Un dels nostres productes estrelles és la mel de flors de l’abellar del Jardí Botànic Marimurtra, elaborada per les milers d’abelles que viuen al Jardí. Aquestes, habiten als ruscs de Marimurtra i sobrevolen tot el Jardí recol·lectant pol·len de les diferents espècies d’arreu del món. És per això que aquesta mel és enigmàtica i única ja que és impossible esbrinar de quines flors és exactament la seva mel.

A la botiga també s’aposta pels artesans locals, com és el cas de Laviret, una empresa de Blanes que elabora diferents tipus de begudes. Entre la seva oferta de productes hi destaca la ratafia Can Ballena, feta amb productes naturals de la zona, com ara amb nous verdes i plantes aromàtiques fresques recol·lectades a Blanes; i el licor de murtra elaborat amb murtrons collits al Jardí de la mateixa planta que dona nom al botànic, la murtra (Myrthus communis).

També és el cas de Ses vernes, especialistes en caves artesans fets amb raïm de Blanes. A la botiga hi podreu adquirir dues de les seves varietats de cava.

La compra de productes de proximitat afavoreix a la reducció de la petjada, ja que les despeses i els efectes negatius del transport i la distribució són mínims. A més, és un clar d’economia circular que, en altres paraules, vol dir que ajuda a promoure l’economia local i a donar suport als productors de la zona.

Visita Marimurtra i emporta’t un trosset de la nostra terra!

Productes proximitat Marimurtra

Visita del grup de recerca de la Unitat de Fisiologia Vegetal UAB

Recentment, els components del grup de recerca de la Unitat de Fisiologia Vegetal de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment coordinat per la Roser Tolrà, i fins fa poc coordinat per Charlotte Poschenrieder, membre del patronat de la Fundació Carl Faust, van visitar el Jardí Botànic Marimurtra. Aquest grup s’ha especialitzat en l’estudi del creixement i desenvolupament de les plantes sota estrès abiòtic (salinitat, sequera, dèficit i excés d’elements traça) i la seva interacció amb l’estrès biòtic (infeccions fúngiques, herbivorisme). Els seus projectes de recerca estan generalment enfocats a projectes d’investigació centrats en els mecanismes d’adaptació de les plantes a factors adversos tant de sòls carbonatats com de sòls àcids tropicals i els processos rizosfèrics implicats.

El grup, que va visitar el Marimurtra acompanyat d’una guia, va mostrar molt d’interès en la nova zona de la duna, una petita representació d’un sistema dunar on trobem una població d’Achillea maritima, espècie considerada en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Marimurtra realitza un projecte de recuperació i replantació d’aquest tàxon des de l’any 2021. Així doncs, un cop les plantes són vigoroses, es planten a punts de la costa catalana per tal d’augmentar i consolidar les poblacions naturals d’aquesta espècie.

Així mateix, els va resultar també molt interessant el ventall d’adaptacions que mostren les plantes depenent del clima de la seva zona d’origen. Es tracta d’un fenomen anomenat convergència evolutiva o genètica i es pot observar molt clarament a la pèrgola i al mirador dels cactus, on trobem plantes pròpies de la zona subtropical humida i de la zona subtropical àrida.

La Charlotte Poschenrieder, és actualment membre del patronat de la Fundació Carl Faust i component activa de la Comissió de Recerca i Divulgació Científica, va ser coordinadora del grup de Fisiologia Vegetal fins que va passar el relleu a Roser Tolrà. És sempre un plaer rebre-la a Marimurtra, i en aquest cas, també als seus companys del departament.

La Universitat de Barcelona publica la guia botànica del jardí Ferran Soldevila de la UB

La Universitat de Barcelona publica la guia botànica del jardí Ferran Soldevila de la UB

Aquest 2023, Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat l’esperada guia botànica sobre el que és una de les joies més desconegudes de la ciutat de Barcelona, el jardí Ferran Soldevila.

Integrat a l’edifici històric de la Universitat, el jardí compta amb gairebé 250 espècies que presenten una síntesi de la rica varietat de plantes ornamentals i viàries, en què es combina la flora al·lòctona o exòtica i la que creix de manera espontània arreu del país.

Aquesta guia cataloga les plantes del jardí en fitxes que inclouen el nom científic de cadascuna, una breu descripció morfològica acompanyada de fotografies, la distribució geogràfica i l’ecologia, una indicació del període de floració i fructificació i, fins i tot, dades sobre els seus usos i algun apunt històric. El llibre també conté índexs de noms científics i de noms en català, un glossari i, dins de la solapa, un plànol detallat que, a més de permetre localitzar i identificar les plantes tot passejant pel jardí, ofereix informació sobre la flora i les visites guiades a l’Edifici Històric.

Des del Jardí Botànic Marimurtra us animem a visitar el jardí històric i singular de la Universitat de Barcelona acompanyats d’aquesta amena guia que us il·lustrarà sobre les espècies que hi habiten i ben segur enriquirà la vostra visita en aquest meravellós racó de Barcelona.
Sobre els autors:

Cèsar Blanché i Vergés (Barcelona, 1958) és catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Investigador en el camp de la biologia de la conservació de plantes amenaçades i membre del Grup de Recerca en Biosistemàtica Vegetal i del Grup d’Innovació Docent en Botànica Aplicada a la Farmàcia, també ha estat patró de la Fundació Carl Faust del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes. És coautor de diversos projectes d’ús dels jardins universitaris com a recurs docent.

Ramon Maria Masalles i Saumell (Blancafort, Conca de Barberà, 1948) és catedràtic jubilat de Botànica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Coautor de la Flora manual dels Països Catalans, la seva recerca s’ha centrat en la geobotànica, i particularment en l’estudi de la flora al·lòctona i de les comunitats arvenses de Catalunya. Ha estat professor del màster de Paisatgisme de la Universitat Politècnica de Catalunya i actualment és patró de la Fundació Carl Faust del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes.

Sustentació dinàmica en una branca de la Melaleuca armillaris del Jardí Botànic Marimurtra

Aquest exemplar de Melaleuca armillaris del Jardí Botànic Marimurtra pateix de la seva arquitectura que es troba dominada per altres arbres i una branca horitzontal que amenaça de trencar-se. L’objectiu de la intervenció és evitar el trencament. Aquesta proposta és coneguda com a sustentació artificial dinàmica, i es basa en un concepte anomenat efecte de tigmomorfogènesi, que involucra els moviments i la bioquímica que determinen el creixement dels arbres.

En comptes d’utilitzar una sustentació fixa, que limitaria el creixement de l’arbre, s’ha optat per una solució dinàmica que permet moviment. Quan hi ha vent, la sustentació s’ajusta perquè la branca baixa, i quan no hi ha vent, puja, per imitar el moviment natural que la branca faria sense cap suport i, per tant, l’arbre continua tenint la percepció de la càrrega dels vents.

En l’àmbit tècnic, aquesta sustentació dinàmica es compon d’un tub que encaixa en un altre, i en el qual es troba un amortidor que treballa en oscil·lacions per evitar les vibracions indesitjades. Es tracta doncs que l’arbre faci una regulació natural del risc, mitjançant un creixement adaptatiu, fabricant fusta de reacció allà on sigui necessària.

Tant la proposta del disseny, com la instal·lació i la informació tècnica ha estat proporcionada per Sergi Perdices, Arboricultor, Gerent de Naturalia Jardiners i Josep Manel Fernández, reconegut Mestre formador d’arboricultors.