La Fundació Carl Faust presenta el primer número d’El Jardí d’Epicur, la revista d’articles acadèmics i divulgatius del Jardí Botànic Marimurtra

Aquesta és la primera publicació en línia de l’editorial pròpia de la Fundació, Edicions de Marimurtra

El Jardí d’Epicur ofereix una mirada profunda i reflexiva sobre els resultats i coneixements generats en aquesta “República epicúria de biòlegs” (en les paraules del propi Carl Faust) creat fa un segle. La publicació destaca la importància de la ciència contemporània que, a banda d’enriquir el coneixement botànic, també impacta socialment i millora la societat en general.

La revista presenta una combinació d’articles científics i divulgatius, reflectint el desenvolupament continu del Jardí i la seva adaptació als nous temps. Amb aquesta publicació, es busca no només compartir coneixements, sinó també mostrar que el jardí de Faust, com a jardí epicuri, roman viu i evolucionant, tal com li hauria agradat al seu fundador.

La publicació vol ser vista com una altra de les produccions i creacions de jardiners, científics i amants de la ciència al voltant del Jardí Botànic de la Costa Brava. Una eina per transmetre la reflexió científica, l’aprofundiment del coneixement botànic i la divulgació de tots aquests coneixements que sorgeixen com un fruit més de Marimurtra.

La publicació es pot consultar gratuïtament en línia a https://marimurtra.cat/jardi-epicur/

La Fundació Carl Faust va ser creada el 1951 pel fundador del Jardí Botànic Marimurtra, Carl Faust, amb l’objectiu de donar continuïtat a la seva obra. Entre els seus objectius fundacionals hi figuren “…la protecció i el foment dels estudis de biologia mediterrània, especialment en botànica, […] cercant la cooperació i les relacions internacionals en benefici, tot plegat, de la recerca i de la divulgació científiques…”.

Consulta la revista

Informe 2023 de seguiment dels ocells al Jardí Botànic Marimurtra

L’informe realitzat pel consultor ambiental Pere Alzina i Bilbeny el 2023 sobre el seguiment ornitològic al Jardí Botànic Marimurtra, a Blanes, presenta dades detallades sobre les espècies d’ocells que habiten o visiten aquest espai natural. Amb una àrea de 16 hectàrees i una ubicació entre el mar Mediterrani, boscos i zones urbanes, el jardí botànic alberga una rica varietat d’ocells.

Durant les quatre visites realitzades al llarg de l’any 2023, es van identificar un total de 35 espècies d’ocells, amb un èmfasi especial en les espècies nidificants. S’han registrat diverses categories de probabilitat de nidificació, que varien des de possible fins a segura, incloent-hi espècies com la mallerenga cuallarga, la mallerenga carbonera i la garsa.

El document destaca la presència de 30 espècies que mostren signes de reproducció, entre les quals destaquen la mallerenga blava, el tudó i el gafarró. Es posa de manifest la importància de protegir l’entorn i les espècies presents, amb l’objectiu de mantenir la diversitat biològica.

A més, Pere subratlla la implicació de Marimurtra en pràctiques ambientalment sostenibles, com l’extinció de l’ús de biocides i fertilitzants químics, i les accions per fomentar la fauna ornitològica i els seus hàbitats.

Aquest informe contribueix a comprendre millor la dinàmica i la riquesa de la fauna avi faunística del Jardí Botànic Marimurtra, destacant la seva importància com a espai de conservació i recerca científica en el context dels jardins botànics internacionals.

Descarrega aquí l’informe complert de seguiment dels ocells al Jardí Botànic Marimurtra 2023 d’en Pere Alzina.

The Nomad Blackboards Project, les pissarres mòbils de Marimurtra

Benvinguts a “The Nomad Blackboard Project” a Marimurtra, una iniciativa innovadora amb l’objectiu de destacar aspectes específics del Jardí Botànic des de la perspectiva de la ciència. Aquest projecte de divulgació científica permet donar a conèixer certes espècies, conceptes botànics, exemplars notables, projectes científics i llocs destacats de Marimurtra de manera planera i educativa amb un format flexible. 

“The Nomad Blackboard Project” consisteix en emplaçar pissarres amb contingut rellevant durant el recorregut del Jardí, el projecte s’inicia amb poques pissarres amb la previsió d’augmentar-ne el nombre amb el temps. Es busca integrar el coneixement científic amb la bellesa natural que ens envolta, sense alterar excessivament l’aspecte visual del Jardí, oferint una experiència captivadora per als visitants.

Els objectius específics del projecte són facilitar l’educació científica, destacar la importància de la biodiversitat, fomentar la curiositat i forjar connexions significatives entre els visitants i el món natural. Aquesta iniciativa utilitza un sistema flexible que permet actualitzacions periòdiques i la renovació del contingut, assegurant que el projecte romangui dinàmic, fresc i rellevant amb el temps.

Cada pissarra incorpora un codi QR, una porta interactiva cap a informació addicional en línia. Escanejant el codi QR, accediràs a coneixements suplementaris, aprofundint la teva comprensió de les meravelles científiques i la bellesa natural que t’envolta.

Explora el nostre contingut en línia per trobar no només més informació, sinó també, en alguns casos, estudis científics realitzats sobre els temes destacats. Acompanya’ns en aquesta exploració científica mentre utilitzem les pissarres per presentar informació valuosa, compartir descobriments de recerca, i crear connexions entre el món encantador del Jardí Botànic i els fascinants dominis de la ciència.

Aquest projecte s’ha realitzat en col·laboració amb voluntaris europeus, enriquint l’experiència educativa no només pels nostres visitants, sinó també pels mateixos voluntaris. La seva dedicació i contribució han jugat un paper vital en fer realitat aquest projecte, fomentant un intercanvi vibrant d’idees i perspectives. Estenem el nostre sincer agraïment a aquests voluntaris, la seva participació ha afegit una capa de profunditat i diversitat al “The Nomad Blackboard Project”.

4th Mediterranean Plant Conservation Week

Marimurtra ha assistit al 4th Mediterranean Plant Conservation Week en el Jardí Botànic de València. Es tracta d’un congrés destinat a compartir i intercanviar coneixements amb altres organitzacions, entitats i projectes que treballen en la conservació i l’augment de la biodiversitat de les plantes de clima mediterrani.

En el programa del congrés s’han abordat temes com la conservació de la flora en hàbitats mediterranis, la preservació del banc de llavors i germoplasma d’espècies per al seu ús futur, la reintegració d’espècies in situ i ex situ, l’anàlisi i les accions en relació a espècies invasores per a la restauració d’hàbitats, la xarxa internacional de cooperació per a la conservació de la flora mediterrània i eines per a l’educació, divulgació i comunicació de la conservació de les plantes.

En el congrés han participat entitats de diferents països, com ara Xipre, Malta, Portugal, Itàlia, Armènia, Líban, Sèrbia, Cap Verd, Grècia, entre d’altres.

Pere Fraga, conservador botànic de Marimurtra, va presentar una microconferència sobre la conservació de la flora menorquina i un pòster sobre ‘Especies vegetals costaneres amenaçades de Catalunya: millora del coneixement i conservació ex situ’ (vegeu el póster aquí), mentre que Anna Sans, divulgadora científica de Marimurtra, va presentar un pòster sobre ‘Un jardí botànic i una àmplia varietat de públics, una aposta pel públic i la promoció de les vocacions científiques. El cas del públic escolar’ (vegeu el póster aquí).

La presència de Marimurtra en aquests congressos és de gran importància, ja que obre les portes a la cooperació internacional, un dels objectius fonamentals de la Fundació Carl Faust, i aporta nous enfocaments sobre la tasca de conservació de la biodiversitat de les espècies. A més, permet donar a conèixer la feina de conservació, recerca i divulgació que realitza el Jardí Botànic Marimurtra.

Durant el congrés es va dur a terme una jornada per discutir les diferents estratègies destinades a difondre la recerca científica a la ciutadania i fer que participi en la conservació de la biodiversitat vegetal, així com enfocar-se en els seus propis valors o crear-ne de nous en relació amb aquesta corrent.

El Centre d’Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) i el Jardí Botànic de la Universitat de València són els principals responsables de l’organització d’aquesta 4a edició, en estreta col·laboració amb algunes unitats de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i el Fons per a l’Associació Crítica d’Ecosistemes (CEPF).

 

Les varietats d’horta tradicionals

varietats hortícoles marimurtra

Tomaqueres, mongeteres, carxoferes, pebroteres, carabasseres, cols, enciams, pastanagues… des que l’ésser humà va començar a conrear plantes per al seu consum, llavors i esqueixos van ser objecte d’intercanvi o venda amb les que les diferents cultures han anat integrant els seus productes a la seva dieta. D’aquesta manera, avui en dia es conrea blat, originari del mitjà orient; albergínies, del nord de l’Índia; cítrics, de les zones tropicals i subtropicals d’Àsia o patates, d’Amèrica del Sud.

Amb cada nova plantació, el pagès seleccionava aquells fruits més grans i bons i les plantes més resistents a les plagues, les inclemències del temps o aquelles més adaptades als tipus de sol. D’aquesta manera, any rere any hi ha hagut una tria de les llavors destinades a les plantacions per la següent temporada i sense adonar-nos, hem dut a terme una selecció artificial. Així doncs, a cada zona del territori, la gent cultiva varietats locals de tomàquets, fesols o melons, fruit de la història de la domesticació dels vegetals. Aquestes varietats tradicionals destaquen pel seu gust, la gran varietat de colors o formes, i algunes vegades també per als usos concrets d’alguns dels seus fruits.

L’extensió de l’agricultura i l’ús dels monocultius trenquen una mica amb aquest mosaic de varietats locals, on moltes vegades les llavors són comprades a grans empreses que distribueixen alhora a molts països. Aquesta uniformitat d’espècies cultivades presenten una menor adaptabilitat al territori, i moltes vegades és necessari que el pagès faci ús de productes químics per tal d’erradicar les plagues o promoure el desenvolupament de les plantes. D’aquesta manera, cada vegada més, moltes de les varietats de tota la vida són més difícils de trobar o, en alguns casos, s’acaben perdent. La presència d’aquestes varietats en el mercat ha aconseguit també revalorar algunes d’aquestes plantes com serien els fesols de Santa Pau, les mongetes del ganxet, els pèsols negres del Berguedà, els tomàquets cor de bou o de Montserrat o la carabassa de cabell d’àngel, entre moltes d’altres. Hem de pensar també que aquestes hortalisses, verdures i fruites són part del nostre patrimoni vegetal, cultural i històric.

El Jardí Botànic Marimurtra du a terme activitats i objectius de conservació i divulgació de la flora del territori, vetllant per poder conservar una gran part de la flora silvestre i hortícola de Catalunya. Enguany hem sembrat una gran varietat d’espècies hortícoles tradicionals de carabasses, tomàquets, pebrots, blat de moro, carabassó, enciams… provinents del Banc de llavors del Vallès Oriental, l’associació Les Refardes o altres pagessos. Podreu trobar gran part d’aquests exemplars a l’espai d’horta del jardí o distribuïts en diferents indrets al llarg de la visita.

Consulteu totes les fitxes de les varietats hortícoles:

La Fundació Carl Faust posa en marxa el projecte museològic dels 50 exemplars més notables de la col·lecció del Jardí Botànic Marimurtra

En motiu del Dia Internacional dels Jardins Botànics (segon divendres d’octubre), la Fundació Carl Faust presenta el projecte del Museu Botànic de la Costa Brava, un recorregut per la col·lecció dels 50 exemplars més destacats de Marimurtra que ja es pot gaudir a través d’unes etiquetes amb uns QR distribuïdes al llarg de l’itinerari pel Jardí Botànic, i que aporten una detallada i descriptiva informació de cadascun dels exemplars de la col·lecció.

Segons l’ICOM (organisme Internacional que regula els museus), tots els jardins botànics tenen també la consideració de Museu. En el cas de Marimurtra, a més, es faran les gestions pertinents davant la Generalitat de Catalunya per entrar dintre del registre que gestiona el Govern Català. La Fundació Carl Faust, gestora del Jardí Botànic Marimurtra, ha apostat per un funcionament del museu adaptat a les noves tecnologies i que alhora proposa un funcionament senzill per a l’usuari. Cada un dels 50 exemplars notables de la col·lecció estan identificats amb un QR amb el nom de l’espècie. Quan el visitant escaneja el QR accedeix a una fitxa de l’espècie on es pot consultar la descripció de la planta, com és l’exemplar de Marimurtra, alguna curiositat de l’espècie, alguns dels seus principals usos i algunes classificacions botàniques.

A banda dels QRs, també s’ha col·locat un mapa a l’entrada del Jardí on s’explica el funcionament del Museu i la ubicació d’aquests 50 exemplars. Al web del museu marimurtra.cat/museu, també hi ha un vídeo de benvinguda on s’hi presenta el projecte i un breu tutorial sobre com fer ús dels QR i com seguir el recorregut del museu a l’interior del Jardí.

Aquest projecte pretén apropar la ciència i la botànica als visitants de Marimurtra, així com aconseguir causar un impacte i aprenentatge després de la seva visita. A banda de ser un Jardí Botànic amb unes vistes captivadores, Marimurtra també és un centre de recerca, divulgació i conservació de la biodiversitat de les espècies.

El Jardí Botànic Marimurtra va ser creat durant els anys 20 del segle passat per l’empresari i filantrop alemany Carl Faust amb la intenció de ser un centre de recerca, estudi i conservació d’exemplars botànics de gran interès per la comunitat científica. El seu llegat continua avui en dia ben viu a través de la Fundació Carl Faust que vetlla per mantenir el Jardí Botànic en perfecte estat per a la seva visita i també de portar més enllà la voluntat de Faust de convertir-lo en un espai dedicat a la conservació vegetal, d’estudi de la biologia mediterrània i de divulgació dels valors científics i mediambientals.

El Jardí Botànic Marimurtra té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Nacional i el 2009 la Fundació Carl Privada Carl Faust va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Coneix la història del jardiner Enric Omella amb el Jardí Botànic Marimurtra

Enric Omella, mestre jardiner, ens explica la seva experiència en l’estada al Jardí Botànic Marimurtra l’any 1975.

Va començar en el món de la jardineria per un professor que va tenir de biologia i geologia, en el batxillerat d’aquella època. La manera d’impartir les classes li va despertar una motivació per estudiar. Fins a tal punt, amb setze anys, d’anar a la biblioteca de la Universitat de Barcelona per seguir investigant i aprenent de la botànica.

En aquesta conversa amb en Jordi Fàbregas, cap de jardí de Marimurtra, comenta les diferències i tasques que encara segueixen vigents avui dia per a l’organització del jardí. Destaca la manera d’ordenar i delimitar les plantes per zones que s’hi poden trobar, a partir de fitxes que s’ordenen alfabèticament o per característiques comunes.

També explica la seva experiència o col·laboració entre jardins on va poder estar com a jardiner, com: el de Miramar, el de Cap Roig o el de Pinya de Rosa.

Enric Omella ens ha facilitat el seu arxiu de reculls de premsa de l’època sobre el Jardí Botànic Marimurtra o fets relacionats amb el Jardí, així com les diapositives de les fotografies que feia del lloc i de diferents gèneres de plantes que va estudiar.

El Jardí Botànic Marimurtra, el protagonista d’un episodi de la segona temporada de Healing gardens, una sèrie documental canadenca sobre jardins de tot el món

Healing Gardens és una sèrie documental de Vision TV, (Zoomer Television) una cadena canadenca, que explora les capacitats transformadores dels jardins. El cinquè episodi d’aquesta temporada es va gravar durant la primavera d’aquest any al Jardí Botànic Marimurtra.

En l’episodi, Charlie Dobbin, la conductora del programa, entrevista a diferents persones que interactuen amb Marimurtra per conèixer la seva relació amb el Jardí i com els enamora.

En primer lloc, parla amb l’expert ornitòleg i consultor mediambiental Pere Alzina, qui explica la seva tasca d’inventari i estudi dels ocells que sobrevolen Marimurtra.

També s’entrevista al director general de la Fundació Privada Carl Faust, Josep Borrell. El fundador del Jardí, Carl Faust, va crear la Fundació per assegurar la continuïtat de la seva obra i, en el documental, Borrell explica com és la gestió del botànic en aquest indret tan privilegiat i alguns dels principals projectes del Jardí, projectes que promouen la divulgació, la conservació i la recerca de la botànica.

Anna Sans, cap del Departament de Divulgació de la Fundació Carl Faust, explica com es concep el Jardí com un ecosistema en el qual no només interactuen les espècies vegetals, sinó que hi ha una gran xarxa de relacions entre insectes, aus, mamífers, plantes, etc.; i com és d’important cuidar totes aquestes relacions.

El mestre jardiner del botànic, Jordi Fàbregas, parla sobre la distribució del Jardí i com conceben la seva tasca de manteniment per a les més 4.000 espècies d’arreu del món que conviuen a Marimurtra.

Finalment, es pot gaudir d’uns breus clips amb contingut extra al web del documental entre els quals hi ha l’entrevista a Christopher Witty, un dels membres del patronat de la Fundació Carl Faust, qui té una gran passió per la natura i, afirma, que “sovint entén millor a les plantes que als humans”.

El documental es pot consultar aquí: https://healinggardens.tv/season2

La Fundació Privada Carl Faust va ser creada el 1951 per Carl Faust. Entre els seus objectius fundacionals hi figuren “…la protecció i el foment dels estudis de biologia mediterrània, especialment en botànica, […] cercant la cooperació i les relacions internacionals en benefici, tot plegat, de la recerca i de la divulgació científiques…”.

El Jardí Botànic Marimurtra té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Nacional i el 2009 la Fundació Carl Privada Carl Faust va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Marimurtra dóna la benvinguda a la Mia i la Louisa, voluntàries pel programa europeu ESC

L’1 d’octubre de 2023, la Mia i la Louisa van arribar a Blanes per incorporar-se a l’equip de Marimurtra. Són les dues voluntàries alemanyes que formen part del projecte “Volunteers for a Green Future”, coordinat juntament amb l’organització alemanya Naturkultur, e.V. i emmarcat al programa europeu “European Solidarity Corps”.

La Fundació Privada Carl Faust, entitat d’acollida d’aquest projecte, propietària i gestora del Jardí Botànic Marimurtra acull des de l’octubre i fins el mes de juny, dues voluntàries pertanyents al European Solidarity Corps. Aquest programa europeu té l’objectiu d’oferir als joves l’oportunitat de participar en projectes de voluntariat que beneficien la comunitat que els acull, així com proporcionar-los un aprenentatge no formal d’alt nivell. Concretament, aquest projecte té una durada de nou mesos i rep més de 90 sol·licituds cada any.

Durant la seva estada, les voluntàries participen en activitats del Jardí Botànic relacionades amb la conservació sostenible, l’educació i la divulgació científica i la recerca aplicada que es duu a terme a Marimurtra. A més, gràcies a la col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística (CNL), les voluntàries participaran en un curs de català de nivell bàsic per facilitar la seva integració a casa nostra.

Aquesta és la cinquena vegada que Marimurtra participa en el programa ESC acollint voluntaris, des que va rebre el segell de qualitat europeu al 2019 donant així continuïtat a la presència de voluntaris internacionals a les seves instal·lacions en un programa vinculat a la Unió Europea que ja podem considerar consolidat.

voluntaries marimurtra esc
Louisa (a l’esquerra) i Mia (a la dreta) a la pèrgola del Jardí Botànic Marimurtra

 

50è aniversari del Manifest ‘El català, llengua d’expressió científica’

El 20 d’agost va tenir lloc a Prada de Conflent l’acte commemoratiu del 50è aniversari del Manifest ‘El català, llengua d’expressió científica’ en la qual va participar Josep Maria Camarasa, membre del patronat de la Fundació Carl Faust, gestora del Jardí Botànic Marimurtra.

Josep Maria Camarasa és un dels quatre ponents supervivents dels onze que van presentar el manifest 50 anys enrere.

El 1973 es va presentar el manifest sobre l’ús del català a la comunicació científica elaborat per 11 ponents de diferents edats i especialitats que representaven les diferents generacions de científics catalans actives a l’època. 

Tot i que el manifest es va presentar als inicis de la dècada dels 70, es contextualitza en l’època del ‘seixantisme’, que com bé transcriu Camarasa “Va ser un moviment plural i de molta vitalitat, que es va manifestar com l’expressió d’una voluntat col·lectiva molt aferrissada en què convergien dos objectius: el rebuig del franquisme i l’afirmació de la cultura (i la llengua) com a forma definidora de la identitat catalana”. 

La presentació d’aquest Manifest, va ser una manifestació tardana de tots els moviments i accions que es van gestar durant el ‘seixantisme’: represa de les filials de ciències de l’IEC, engegada de la Gran Enciclopèdia Catalana amb considerable atenció als temes científics, incorporació a la UB i a la naixent UAB de científics tan valuosos com l’Enric Casassas, en Ramon Margalef o l’Antoni Prevosti, primeres participacions en expedicions antàrtiques de científics catalans com l’Antoni Ballester o la Josefina Castellví, vocabularis científics com el Diccionari d’electrònica de Lluis Marquet (1971) o el Vocabulari de Medicina (1974) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, entre d’altres fites.

El 25 d’agost del 1973, Oriol Casassas i Ramon Folch van presentar al gimnàs del Liceu Renouvier de Prada, davant de 300 persones, el document inicial que havien redactat, que es va aprovar, amb alguna esmena  en les setmanes següents va ser signat per nombrosos científics dels Països Catalans i va ser presentat a l’Institut d’Estudis Catalans. 

El manifest reivindica l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits però específicament en la comunitat científica i estableix diferents criteris per a les publicacions científiques amb arguments molt sòlids que tenen en compte la trajectòria i ús de la llengua.

Un document que ha esdevingut de suma transcendència per a la consolidació i regularització de la llengua catalana en tots els seus àmbits, però sobretot en el terreny de la ciència.

Es pot consultar l’acte commemoratiu enregistrat en aquest enllaç.

50è aniversari del Manifest El català, llengua d'expressió científica