Restauració del patrimoni mobiliari de la casa de Carl Faust

Darrerament, s’han dut a terme unes feines de restauració d’alguns dels elements del patrimoni mobiliari de la casa de Carl Faust. 

Comptant amb el professional restaurador Raul Mestre, s’han dut a terme diferents tècniques de restauració per a diferents mobles de la casa. El 1921, Carl Faust, fundador del Jardí Botànic Marimurtra, va fer construir la casa, que és el cor del Jardí Botànic i de la Fundació. Una obra de l’arquitecte noucentista Josep Goday que actualment és el punt de benvinguda dels visitants al Jardí Botànic de la Costa Brava.

L’artesà restaurador Raul, ha restaurat algunes peces que tenien corcs, uns insectes que foraden galeries en la fusta, i que malmeten el mobiliari. Per fer-ho, es va emportar els mobles en una càmera de fred amb control d’humitat durant 10 dies per garantir que mor l’insecte. Posteriorment, es restauren els danys, estabilitzant la fusta tant a nivell estètic com d’estructura per controlar futures aparicions i garantir-ne el seu manteniment.

També en destaquen dos mobles de gran valor patrimonial. Un és un capçal de llit del segle XVII reconvertit posteriorment en un arquibanc neoclàssic, i l’altre un armari datat de 1840, especialment dissenyat per a tasques de botànica com l’assecament de plantes o altres activitats pròpies d’un herbari. En ambdós casos, s’ha fet una tasca de consolidació de l’estuc, i retocar els acabats de pintura.

Aquest any, a més, se celebra el centenari de Marimurtra. El 1924 va ser l’any en què Faust, va decidir dedicar els seus esforços, patrimoni i temps a la realització del seu somni, el Jardí Botànic.

Informe 2023 de seguiment dels ocells al Jardí Botànic Marimurtra

L’informe realitzat pel consultor ambiental Pere Alzina i Bilbeny el 2023 sobre el seguiment ornitològic al Jardí Botànic Marimurtra, a Blanes, presenta dades detallades sobre les espècies d’ocells que habiten o visiten aquest espai natural. Amb una àrea de 16 hectàrees i una ubicació entre el mar Mediterrani, boscos i zones urbanes, el jardí botànic alberga una rica varietat d’ocells.

Durant les quatre visites realitzades al llarg de l’any 2023, es van identificar un total de 35 espècies d’ocells, amb un èmfasi especial en les espècies nidificants. S’han registrat diverses categories de probabilitat de nidificació, que varien des de possible fins a segura, incloent-hi espècies com la mallerenga cuallarga, la mallerenga carbonera i la garsa.

El document destaca la presència de 30 espècies que mostren signes de reproducció, entre les quals destaquen la mallerenga blava, el tudó i el gafarró. Es posa de manifest la importància de protegir l’entorn i les espècies presents, amb l’objectiu de mantenir la diversitat biològica.

A més, Pere subratlla la implicació de Marimurtra en pràctiques ambientalment sostenibles, com l’extinció de l’ús de biocides i fertilitzants químics, i les accions per fomentar la fauna ornitològica i els seus hàbitats.

Aquest informe contribueix a comprendre millor la dinàmica i la riquesa de la fauna avi faunística del Jardí Botànic Marimurtra, destacant la seva importància com a espai de conservació i recerca científica en el context dels jardins botànics internacionals.

Descarrega aquí l’informe complert de seguiment dels ocells al Jardí Botànic Marimurtra 2023 d’en Pere Alzina.

Edicions de Marimurtra ha publicat 2 nous llibres

Francis Hallé a Marimurtra i el segon volum de Col·leccions Marimurtra sobre coníferes i altres gimnospermes són els títols publicats aquest 2024

Edicions de Marimurtra, el segell editorial vinculat a la Fundació Carl Faust, propietària i gestora del Jardí Botànic Marimurtra, publica el segon volum de la col·lecció de temàtica botànica amb una obra dedicada a les coníferes i altres gimnospermes. Les coníferes són arbres amb fulles estretes o en forma d’escama, amb flors rudimentàries, i amb la particularitat que els seus òvuls i el seu pol·len queden descoberts, sense cap protecció. A diferència de les angiospermes en les quals la llavor sovint queda coberta a l’interior del fruit.

Les gimnospermes són plantes que no fan fruit, i es reprodueixen a través de la fecundació amb el pol·len d’exemplars masculins als òvuls d’exemplars femenins. Les seves llavors es desenvolupen a la superfície d’escates o de fulles, i sovint es modifiquen per formar cons.

Aquest volum té la voluntat de mostrar particularitats de les coníferes i altres gimnospermes, la seva importància en el medi i les espècies que podem contemplar al Jardí Botànic Marimurtra. La intenció és posar en valor aquest grup de llenyoses, que tot i no ser importants en climes mediterranis, sí que ho són perquè fa el paisatge i l’etnobotànica.

El llibre aporta un abundant material fotogràfic amb l’objectiu de facilitar la localització i identificació de les coníferes que es poden apreciar durant la visita a Marimurtra. Però també ha comptat amb el suport gràfic d’UrbanSketchers de Lloret de Mar, que arran d’un parell de visites a Marimurtra, van realitzar un seguit d’il·lustracions que han donat un valor afegit gràfic i artístic molt destacable al llibre.

L’autor de l’obra és Pere Fraga i Arguimbau, botànic i especialista en jardineria. Actualment conservador botànic i cap de recerca del Jardí Botànic Marimurtra. Des de fa 22 anys treballa en la gestió d’espècies vegetals en perill d’extinció i en el control de les seves amenaces com les espècies exòtiques invasores EEI.

L’altre llibre és Francis Hallé a Marimurtra, un llibre que pretén que el visitant pugui complimentar i recordar la seva experiència dins el Jardí amb l’ajut d’alguns dels exemplars més destacats pel botànic il·lustrador Francis Hallé. Per això, les magnífiques il·lustracions d’aquesta obra s’acompanyen també de la descripció dels tipus d’arquitectura arbòria que li està relacionada, una localització dintre del Jardí i un comentari que ajudi al visitant i explorador de Marimurtra a descobrir aquestes formes i estructures al Jardí Botànic d’una manera amena i interessant. 

Els autors del llibre són Francis Hallé,  botànic, ecòleg i explorador francès nascut el 1938. És conegut pel seu treball en ecologia vegetal i biologia tropical, i ha dedicat molts anys a l’estudi dels boscos primaris i a la biodiversitat; i en Carles Burguera, botànic i conservador de l’herbari i del banc de germoplasma del Jardí Botànic Marimurtra. Responsable de dur a terme una línia de recerca sobre la recuperació, restauració i estudi de col·leccions botàniques i promou la divulgació científica.

Les dues publicacions han comptat amb el suport de la Diputació de Girona.

La Setmana de la Ciència 2023 al Jardí Botànic Marimurtra

El novembre de 2023, es va celebrar la Setmana de la Ciència impulsada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Un any més, el Jardí Botànic Marimurtra es va sumar en la celebració de la setmana de la ciència amb diferents esdeveniments.

La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.

En aquesta edició, la Generalitat de Catalunya va impulsar la commemoració de l’Any Joan Oró, amb motiu del centenari del naixement del bioquímic Joan Oró i Florensa. Com a part d’aquesta iniciativa, la figura i trajectòria científica d’aquest cèlebre investigador lleidatà, referent internacional en l’estudi de l’origen de la vida, esdevindrà el fil conductor de la Setmana de la Ciència.

El Jardí Botànic Marimurtra va fer una proposta on experts i aficionats van posar a l’abast de la ciutadania els seus coneixements i experiència enversa la ciència i la botànica en tres jornades diferents. 

Descarrega el cartell

Dijous 16 de novembre

La primera jornada de la setmana va consistir en un matí tècnic a càrrec de Mariano Sánchez, conservador i cap de la unitat de jardineria i arboricultura del Real Jardín Botánico de Madrid – CSIC i codirector del Màster d’Arboricultura Urbana de la Universitat Complutense de Madrid. La jornada es va dividir en una part teòrica, on Mariano va explicar els seus aprenentatges al llarg de la seva experiència professional, així com diferents conceptes botànics en relació al món de l’arboricultura.

Dissabte 18 de novembre

El Marimurtra + científic és una jornada per posar en valor alguns dels treballs d’investigació, recerca i divulgació que han dut a terme diferents estudiants, voluntaris i col·laboradors al Jardí Botànic Marimurtra. En la primera part de micropresentacions hi van participar en Carles Burguera, responsable de l’herbari i del banc de germoplasma de Marimurtra; la Mia i la Louisa, les dues voluntàries alemanyes del programa European Solidarity Corps; l’Anna Sans, cap del departament de divulgació científica del Jardí Botànic Marimurtra i en Josep Borrell, director general de la Fundació Carl Faust. 
La segona part va constar d’una conferència sobre biodiversitat a càrrec d’Anna Sans, seguida de ‘Els ocells de Marimurtra’ per l’expert ornitòleg i consultor mediambiental Pere Alzina, responsable de l’inventari d’ocells del botànic.

Diumenge 19 de novembre

Aquesta edició de la Setmana de la Ciència va concloure amb la visita guiada ‘La Biodiversitat de Marimurtra’, una visita que posa èmfasi en la biodiversitat que existeix a Marimurtra i les accions que es duen a terme per fomentar-la a través de la gestió ecològica i sostenible del Jardí, així com l’afavoriment de les relacions entre les plantes i la fauna auxiliar que hi viu. 

4th Mediterranean Plant Conservation Week

Marimurtra ha assistit al 4th Mediterranean Plant Conservation Week en el Jardí Botànic de València. Es tracta d’un congrés destinat a compartir i intercanviar coneixements amb altres organitzacions, entitats i projectes que treballen en la conservació i l’augment de la biodiversitat de les plantes de clima mediterrani.

En el programa del congrés s’han abordat temes com la conservació de la flora en hàbitats mediterranis, la preservació del banc de llavors i germoplasma d’espècies per al seu ús futur, la reintegració d’espècies in situ i ex situ, l’anàlisi i les accions en relació a espècies invasores per a la restauració d’hàbitats, la xarxa internacional de cooperació per a la conservació de la flora mediterrània i eines per a l’educació, divulgació i comunicació de la conservació de les plantes.

En el congrés han participat entitats de diferents països, com ara Xipre, Malta, Portugal, Itàlia, Armènia, Líban, Sèrbia, Cap Verd, Grècia, entre d’altres.

Pere Fraga, conservador botànic de Marimurtra, va presentar una microconferència sobre la conservació de la flora menorquina i un pòster sobre ‘Especies vegetals costaneres amenaçades de Catalunya: millora del coneixement i conservació ex situ’ (vegeu el póster aquí), mentre que Anna Sans, divulgadora científica de Marimurtra, va presentar un pòster sobre ‘Un jardí botànic i una àmplia varietat de públics, una aposta pel públic i la promoció de les vocacions científiques. El cas del públic escolar’ (vegeu el póster aquí).

La presència de Marimurtra en aquests congressos és de gran importància, ja que obre les portes a la cooperació internacional, un dels objectius fonamentals de la Fundació Carl Faust, i aporta nous enfocaments sobre la tasca de conservació de la biodiversitat de les espècies. A més, permet donar a conèixer la feina de conservació, recerca i divulgació que realitza el Jardí Botànic Marimurtra.

Durant el congrés es va dur a terme una jornada per discutir les diferents estratègies destinades a difondre la recerca científica a la ciutadania i fer que participi en la conservació de la biodiversitat vegetal, així com enfocar-se en els seus propis valors o crear-ne de nous en relació amb aquesta corrent.

El Centre d’Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) i el Jardí Botànic de la Universitat de València són els principals responsables de l’organització d’aquesta 4a edició, en estreta col·laboració amb algunes unitats de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i el Fons per a l’Associació Crítica d’Ecosistemes (CEPF).

 

La Fundació Carl Faust posa en marxa el projecte museològic dels 50 exemplars més notables de la col·lecció del Jardí Botànic Marimurtra

En motiu del Dia Internacional dels Jardins Botànics (segon divendres d’octubre), la Fundació Carl Faust presenta el projecte del Museu Botànic de la Costa Brava, un recorregut per la col·lecció dels 50 exemplars més destacats de Marimurtra que ja es pot gaudir a través d’unes etiquetes amb uns QR distribuïdes al llarg de l’itinerari pel Jardí Botànic, i que aporten una detallada i descriptiva informació de cadascun dels exemplars de la col·lecció.

Segons l’ICOM (organisme Internacional que regula els museus), tots els jardins botànics tenen també la consideració de Museu. En el cas de Marimurtra, a més, es faran les gestions pertinents davant la Generalitat de Catalunya per entrar dintre del registre que gestiona el Govern Català. La Fundació Carl Faust, gestora del Jardí Botànic Marimurtra, ha apostat per un funcionament del museu adaptat a les noves tecnologies i que alhora proposa un funcionament senzill per a l’usuari. Cada un dels 50 exemplars notables de la col·lecció estan identificats amb un QR amb el nom de l’espècie. Quan el visitant escaneja el QR accedeix a una fitxa de l’espècie on es pot consultar la descripció de la planta, com és l’exemplar de Marimurtra, alguna curiositat de l’espècie, alguns dels seus principals usos i algunes classificacions botàniques.

A banda dels QRs, també s’ha col·locat un mapa a l’entrada del Jardí on s’explica el funcionament del Museu i la ubicació d’aquests 50 exemplars. Al web del museu marimurtra.cat/museu, també hi ha un vídeo de benvinguda on s’hi presenta el projecte i un breu tutorial sobre com fer ús dels QR i com seguir el recorregut del museu a l’interior del Jardí.

Aquest projecte pretén apropar la ciència i la botànica als visitants de Marimurtra, així com aconseguir causar un impacte i aprenentatge després de la seva visita. A banda de ser un Jardí Botànic amb unes vistes captivadores, Marimurtra també és un centre de recerca, divulgació i conservació de la biodiversitat de les espècies.

El Jardí Botànic Marimurtra va ser creat durant els anys 20 del segle passat per l’empresari i filantrop alemany Carl Faust amb la intenció de ser un centre de recerca, estudi i conservació d’exemplars botànics de gran interès per la comunitat científica. El seu llegat continua avui en dia ben viu a través de la Fundació Carl Faust que vetlla per mantenir el Jardí Botànic en perfecte estat per a la seva visita i també de portar més enllà la voluntat de Faust de convertir-lo en un espai dedicat a la conservació vegetal, d’estudi de la biologia mediterrània i de divulgació dels valors científics i mediambientals.

El Jardí Botànic Marimurtra té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Nacional i el 2009 la Fundació Carl Privada Carl Faust va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

50è aniversari del Manifest ‘El català, llengua d’expressió científica’

El 20 d’agost va tenir lloc a Prada de Conflent l’acte commemoratiu del 50è aniversari del Manifest ‘El català, llengua d’expressió científica’ en la qual va participar Josep Maria Camarasa, membre del patronat de la Fundació Carl Faust, gestora del Jardí Botànic Marimurtra.

Josep Maria Camarasa és un dels quatre ponents supervivents dels onze que van presentar el manifest 50 anys enrere.

El 1973 es va presentar el manifest sobre l’ús del català a la comunicació científica elaborat per 11 ponents de diferents edats i especialitats que representaven les diferents generacions de científics catalans actives a l’època. 

Tot i que el manifest es va presentar als inicis de la dècada dels 70, es contextualitza en l’època del ‘seixantisme’, que com bé transcriu Camarasa “Va ser un moviment plural i de molta vitalitat, que es va manifestar com l’expressió d’una voluntat col·lectiva molt aferrissada en què convergien dos objectius: el rebuig del franquisme i l’afirmació de la cultura (i la llengua) com a forma definidora de la identitat catalana”. 

La presentació d’aquest Manifest, va ser una manifestació tardana de tots els moviments i accions que es van gestar durant el ‘seixantisme’: represa de les filials de ciències de l’IEC, engegada de la Gran Enciclopèdia Catalana amb considerable atenció als temes científics, incorporació a la UB i a la naixent UAB de científics tan valuosos com l’Enric Casassas, en Ramon Margalef o l’Antoni Prevosti, primeres participacions en expedicions antàrtiques de científics catalans com l’Antoni Ballester o la Josefina Castellví, vocabularis científics com el Diccionari d’electrònica de Lluis Marquet (1971) o el Vocabulari de Medicina (1974) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, entre d’altres fites.

El 25 d’agost del 1973, Oriol Casassas i Ramon Folch van presentar al gimnàs del Liceu Renouvier de Prada, davant de 300 persones, el document inicial que havien redactat, que es va aprovar, amb alguna esmena  en les setmanes següents va ser signat per nombrosos científics dels Països Catalans i va ser presentat a l’Institut d’Estudis Catalans. 

El manifest reivindica l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits però específicament en la comunitat científica i estableix diferents criteris per a les publicacions científiques amb arguments molt sòlids que tenen en compte la trajectòria i ús de la llengua.

Un document que ha esdevingut de suma transcendència per a la consolidació i regularització de la llengua catalana en tots els seus àmbits, però sobretot en el terreny de la ciència.

Es pot consultar l’acte commemoratiu enregistrat en aquest enllaç.

50è aniversari del Manifest El català, llengua d'expressió científica

La Fundació Carl Faust estudia mesures de millora de gestió energètica i consum gràcies a un Cupó de Competitivitat

La FUNDACIO CARL FAUST ha desenvolupat el projecte “Anàlisi i viabilitat de l’aplicació de la IA en els processos operatius” que ha estat subvencionat amb el suport d’ACCIÓ en el marc del programa Cupons de Competitivitat: Cupons de Canvi Climàtic.

El projecte ha consistit en apropar el Jardí Botànic Marimurtra, propietat i gestionat per la Fundació, a uns estàndards basats en els edificis de consum quasi nul (nZEB) o a l‘acreditació LEED o BREEAM, potenciant les hibridacions d’energies renovables i economia circular per un aprofitament dels potencials disponibles segons la zona climàtica i tipologia d’edificació.

Fundació Carl Faust

La Fundació Carl Faust va participar en l’homenatge a Eric Ragnar Sventenius organitzat pel Cabildo de Gran Canària

Acte Sventenius Canaries
D’esquerra a dreta: Inés Jiménez, Cristòfol Jordà, Antonio Morales, Julia Pérez, Juli Caujapé i Arnoldo Santos.

El passat 22 de maig va tenir lloc l’homenatge al fundador del Jardín Botánico de Viera y Clavijo en el 50è aniversari de la seva mort

Eric Ragnar Sventenius va ser el botànic suec fundador del Jardín Botánico Viera y Clavijo i també en  fou el seu primer director

El impacto que ha tenido la labor de Sventenius en la Isla fue más allá de la mera recolección y cuidado de nuestro patrimonio natural. Fue un estímulo que coincidió con la primera ‘revolución verde’ de Gran Canaria, cuando se inició la recuperación de la corona forestal tras siglos de sobreexplotación, paralelamente a la puesta en marcha por el Cabildo de la construcción de la red de presas y de numerosas obras para frenar la erosión“, va dir el president del Cabildo de Gran Canaria, Antonio Morales.

A l’acte, que es va celebrar al propi Jardí Botànic, hi van participar Inés Jiménez Martín, vicepresidenta i consellera de Medi Ambient del Cabildo de Gran Canaria; Cristòfol Jordà, president de la Fundació Carl Faust, gestora del Jardí Botànic Marimurtra; Antonio Morales Méndez, president del Cabildo; Julia Pérez de Paz, botànica, deixeble i col·laboradora d’Sventenius, ex-cap de recerca al Jardín Botánico Canario; Juli Caujapé Castells, biòleg, director del Jardín Botánico Canario “Viera y Clavijo” de Las Palmas i amfitrió dels actes; i Arnoldo Santos Guerra, botànic especialista en flora canària, deixeble i col·laborador d’Sventenius, ex cap de la Unidad Botánica del Jardín de Aclimatación de La Orotava, a Tenerife.

Durant l’acte es van fer diversos parlaments, entre els que va participar la Fundació Carl Faust amb unes paraules de Cristòfol Jordà sobre l’impacte de Sventenius al Jardí Botànic Marimurtra, on va exercir de jardiner i botànic del 1935 a 1940. També, va ser un estret col·laborador de Carl Faust a qui va tocar, entre altres coses, la dissortada funció de conduir el Jardí Botànic Marimurtra a través de la Guerra Civil Espanyola, tasca que va fer amb encert tot assegurant-ne la supervivència.

Després dels parlaments, es va projectar un vídeo sobre la vida i obra de Sventenius realitzat pel Departament d’Educació Ambiental del jardí botànic de Gran Canària i finalment es va fer un brindis i es va obsequiar els membres participants amb l’obra Flora de Gran Canaria de Günter i Mary Ann Kunkel.

L’homenatge se celebra al llarg de tot aquest any amb diverses accions, una de les quals va tenir lloc al Jardí Botànic Marimurtra al febrer en motiu de la commemoració del 70è aniversari de la creació del Jardín Botánico Viera y Clavijo, de Gran Canaria, i el 50è aniversari de la mort del seu creador.

La Fundació Carl Faust renova el conveni de col·laboració amb la Biblioteca de la Universitat de Girona

La Fundació Carl Faust manté des del 2017 un conveni amb la Universitat de Girona en virtut del qual aquesta incorpora el fons de la biblioteca del Jardí Botànic Marimurtra com a fons especial. Altres accions relacionades amb aquest conveni tenen a veure amb el manteniment del catàleg i la consulta pública de les obres contingudes a Marimurtra, que actualment superen les més de 1500 obres dedicades a les ciències ambientals, l’ecologia, la conservació de les plantes, el disseny de jardins i l’arquitectura del paisatge, l’horticultura, la floricultura i a la flora d’arreu del món, en especial de l’àrea mediterrània. Aquesta biblioteca vol donar suport a la recerca i la documentació sobre les diferents col·leccions botàniques del jardí, així com als diferents investigadors que fan estades a Marimurtra. El fons està dividit en dues parts. Per una banda, l’anomenat ‘fons històric’ que conté les obres d’abans de 1952, any de la mort de Faust. És a dir, conté les obres adquirides pel fundador del Jardí Botànic Marimurtra. La resta del fons, o ‘fons modern’, conté obres del 1952 fins als nostres dies, i el seu contingut són tots aquells llibres científics adquirits pels successius responsables de la Fundació després de Faust.
El conveni preveia una vigència de quatre anys i la seva renovació s’ha produït en aquest 2021.

Més informació sobre la Biblioteca i l’Arxiu de la Fundació Carl Faust en aquest enllaç: https://marimurtra.cat/biblioteca-carl-faust/

Renovació conveni Biblioteca UdG | Fundació Carl Faust
Jordi Xena, president de la Fundació Carl Faust, signant la renovació del conveni amb la UdG