Bloc: Marimurtra viu

Tomaqueres, mongeteres, carxoferes, pebroteres, carabasseres, cols, enciams, pastanagues… des que l’ésser humà va començar a conrear plantes per al seu consum, llavors i esqueixos van ser objecte d’intercanvi o venda amb les que les diferents cultures han anat integrant els seus productes a la seva dieta. D’aquesta manera, avui en dia es conrea blat, originari del mitjà orient; albergínies, del nord de l’Índia; cítrics, de les zones tropicals i subtropicals d’Àsia o patates, d’Amèrica del Sud.

Amb cada nova plantació, el pagès seleccionava aquells fruits més grans i bons i les plantes més resistents a les plagues, les inclemències del temps o aquelles més adaptades als tipus de sol. D’aquesta manera, any rere any hi ha hagut una tria de les llavors destinades a les plantacions per la següent temporada i sense adonar-nos, hem dut a terme una selecció artificial. Així doncs, a cada zona del territori, la gent cultiva varietats locals de tomàquets, fesols o melons, fruit de la història de la domesticació dels vegetals. Aquestes varietats tradicionals destaquen pel seu gust, la gran varietat de colors o formes, i algunes vegades també per als usos concrets d’alguns dels seus fruits.

L’extensió de l’agricultura i l’ús dels monocultius trenquen una mica amb aquest mosaic de varietats locals, on moltes vegades les llavors són comprades a grans empreses que distribueixen alhora a molts països. Aquesta uniformitat d’espècies cultivades presenten una menor adaptabilitat al territori, i moltes vegades és necessari que el pagès faci ús de productes químics per tal d’erradicar les plagues o promoure el desenvolupament de les plantes. D’aquesta manera, cada vegada més, moltes de les varietats de tota la vida són més difícils de trobar o, en alguns casos, s’acaben perdent. La presència d’aquestes varietats en el mercat ha aconseguit també revalorar algunes d’aquestes plantes com serien els fesols de Santa Pau, les mongetes del ganxet, els pèsols negres del Berguedà, els tomàquets cor de bou o de Montserrat o la carabassa de cabell d’àngel, entre moltes d’altres. Hem de pensar també que aquestes hortalisses, verdures i fruites són part del nostre patrimoni vegetal, cultural i històric.

El Jardí Botànic Marimurtra du a terme activitats i objectius de conservació i divulgació de la flora del territori, vetllant per poder conservar una gran part de la flora silvestre i hortícola de Catalunya. Enguany hem sembrat una gran varietat d’espècies hortícoles tradicionals de carabasses, tomàquets, pebrots, blat de moro, carabassó, enciams… provinents del Banc de llavors del Vallès Oriental, l’associació Les Refardes o altres pagessos. Podreu trobar gran part d’aquests exemplars a l’espai d’horta del jardí o distribuïts en diferents indrets al llarg de la visita.

Consulteu totes les fitxes de les varietats hortícoles:

​

Enric Omella, mestre jardiner, ens explica la seva experiència en l’estada al Jardí Botànic Marimurtra l’any 1975.

Va començar en el món de la jardineria per un professor que va tenir de biologia i geologia, en el batxillerat d’aquella època. La manera d’impartir les classes li va despertar una motivació per estudiar. Fins a tal punt, amb setze anys, d’anar a la biblioteca de la Universitat de Barcelona per seguir investigant i aprenent de la botànica.

En aquesta conversa amb en Jordi Fàbregas, cap de jardí de Marimurtra, comenta les diferències i tasques que encara segueixen vigents avui dia per a l’organització del jardí. Destaca la manera d’ordenar i delimitar les plantes per zones que s’hi poden trobar, a partir de fitxes que s’ordenen alfabèticament o per característiques comunes.

També explica la seva experiència o col·laboració entre jardins on va poder estar com a jardiner, com: el de Miramar, el de Cap Roig o el de Pinya de Rosa.

Enric Omella ens ha facilitat el seu arxiu de reculls de premsa de l’època sobre el Jardí Botànic Marimurtra o fets relacionats amb el Jardí, així com les diapositives de les fotografies que feia del lloc i de diferents gèneres de plantes que va estudiar.

Healing Gardens és una sèrie documental de Vision TV, (Zoomer Television) una cadena canadenca, que explora les capacitats transformadores dels jardins. El cinquè episodi d’aquesta temporada es va gravar durant la primavera d’aquest any al Jardí Botànic Marimurtra.

En l’episodi, Charlie Dobbin, la conductora del programa, entrevista a diferents persones que interactuen amb Marimurtra per conèixer la seva relació amb el Jardí i com els enamora.

En primer lloc, parla amb l’expert ornitòleg i consultor mediambiental Pere Alzina, qui explica la seva tasca d’inventari i estudi dels ocells que sobrevolen Marimurtra.

També s’entrevista al director general de la Fundació Privada Carl Faust, Josep Borrell. El fundador del Jardí, Carl Faust, va crear la Fundació per assegurar la continuïtat de la seva obra i, en el documental, Borrell explica com és la gestió del botànic en aquest indret tan privilegiat i alguns dels principals projectes del Jardí, projectes que promouen la divulgació, la conservació i la recerca de la botànica.

Anna Sans, cap del Departament de Divulgació de la Fundació Carl Faust, explica com es concep el Jardí com un ecosistema en el qual no només interactuen les espècies vegetals, sinó que hi ha una gran xarxa de relacions entre insectes, aus, mamífers, plantes, etc.; i com és d’important cuidar totes aquestes relacions.

El mestre jardiner del botànic, Jordi Fàbregas, parla sobre la distribució del Jardí i com conceben la seva tasca de manteniment per a les més 4.000 espècies d’arreu del món que conviuen a Marimurtra.

Finalment, es pot gaudir d’uns breus clips amb contingut extra al web del documental entre els quals hi ha l’entrevista a Christopher Witty, un dels membres del patronat de la Fundació Carl Faust, qui té una gran passió per la natura i, afirma, que “sovint entén millor a les plantes que als humans”.

El documental es pot consultar aquí: https://healinggardens.tv/season2

La Fundació Privada Carl Faust va ser creada el 1951 per Carl Faust. Entre els seus objectius fundacionals hi figuren “…la protecció i el foment dels estudis de biologia mediterrània, especialment en botànica, […] cercant la cooperació i les relacions internacionals en benefici, tot plegat, de la recerca i de la divulgació científiques…”.

El Jardí Botànic Marimurtra té la qualificació de Bé Cultural d’Interès Nacional i el 2009 la Fundació Carl Privada Carl Faust va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

L’1 d’octubre de 2023, la Mia i la Louisa van arribar a Blanes per incorporar-se a l’equip de Marimurtra. Són les dues voluntàries alemanyes que formen part del projecte “Volunteers for a Green Future”, coordinat juntament amb l’organització alemanya Naturkultur, e.V. i emmarcat al programa europeu “European Solidarity Corps”.

La Fundació Privada Carl Faust, entitat d’acollida d’aquest projecte, propietària i gestora del Jardí Botànic Marimurtra acull des de l’octubre i fins el mes de juny, dues voluntàries pertanyents al European Solidarity Corps. Aquest programa europeu té l’objectiu d’oferir als joves l’oportunitat de participar en projectes de voluntariat que beneficien la comunitat que els acull, així com proporcionar-los un aprenentatge no formal d’alt nivell. Concretament, aquest projecte té una durada de nou mesos i rep més de 90 sol·licituds cada any.

Durant la seva estada, les voluntàries participen en activitats del Jardí Botànic relacionades amb la conservació sostenible, l’educació i la divulgació científica i la recerca aplicada que es duu a terme a Marimurtra. A més, gràcies a la col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística (CNL), les voluntàries participaran en un curs de català de nivell bàsic per facilitar la seva integració a casa nostra.

Aquesta és la cinquena vegada que Marimurtra participa en el programa ESC acollint voluntaris, des que va rebre el segell de qualitat europeu al 2019 donant així continuïtat a la presència de voluntaris internacionals a les seves instal·lacions en un programa vinculat a la Unió Europea que ja podem considerar consolidat.