Tomaqueres, mongeteres, carxoferes, pebroteres, carabasseres, cols, enciams, pastanagues… des que l’ésser humà va començar a conrear plantes per al seu consum, llavors i esqueixos van ser objecte d’intercanvi o venda amb les que les diferents cultures han anat integrant els seus productes a la seva dieta. D’aquesta manera, avui en dia es conrea blat, originari del mitjà orient; albergínies, del nord de l’Índia; cítrics, de les zones tropicals i subtropicals d’Àsia o patates, d’Amèrica del Sud.
Amb cada nova plantació, el pagès seleccionava aquells fruits més grans i bons i les plantes més resistents a les plagues, les inclemències del temps o aquelles més adaptades als tipus de sol. D’aquesta manera, any rere any hi ha hagut una tria de les llavors destinades a les plantacions per la següent temporada i sense adonar-nos, hem dut a terme una selecció artificial. Així doncs, a cada zona del territori, la gent cultiva varietats locals de tomàquets, fesols o melons, fruit de la història de la domesticació dels vegetals. Aquestes varietats tradicionals destaquen pel seu gust, la gran varietat de colors o formes, i algunes vegades també per als usos concrets d’alguns dels seus fruits.
L’extensió de l’agricultura i l’ús dels monocultius trenquen una mica amb aquest mosaic de varietats locals, on moltes vegades les llavors són comprades a grans empreses que distribueixen alhora a molts països. Aquesta uniformitat d’espècies cultivades presenten una menor adaptabilitat al territori, i moltes vegades és necessari que el pagès faci ús de productes químics per tal d’erradicar les plagues o promoure el desenvolupament de les plantes. D’aquesta manera, cada vegada més, moltes de les varietats de tota la vida són més difícils de trobar o, en alguns casos, s’acaben perdent. La presència d’aquestes varietats en el mercat ha aconseguit també revalorar algunes d’aquestes plantes com serien els fesols de Santa Pau, les mongetes del ganxet, els pèsols negres del Berguedà, els tomàquets cor de bou o de Montserrat o la carabassa de cabell d’àngel, entre moltes d’altres. Hem de pensar també que aquestes hortalisses, verdures i fruites són part del nostre patrimoni vegetal, cultural i històric.
El Jardí Botànic Marimurtra du a terme activitats i objectius de conservació i divulgació de la flora del territori, vetllant per poder conservar una gran part de la flora silvestre i hortícola de Catalunya. Enguany hem sembrat una gran varietat d’espècies hortícoles tradicionals de carabasses, tomàquets, pebrots, blat de moro, carabassó, enciams… provinents del Banc de llavors del Vallès Oriental, l’associació Les Refardes o altres pagessos. Podreu trobar gran part d’aquests exemplars a l’espai d’horta del jardí o distribuïts en diferents indrets al llarg de la visita.
Consulteu totes les fitxes de les varietats hortícoles:
